Pa Negre

Aquest cap de setmana vaig veure "Pa Negre", la pel·lícula d'Agustín Villaronga recentment guanyadora de 9 premis Goyas.

És un relat molt bé ambientat de la postguerra en l'àmbit rural de Catalunya. Va haver-hi dos aspectes enlluernadors. En primer lloc, una filmografia cuidada i amb una fotografia extraordinària, una de les de més nivell que he vist en la meva vida, i que consti que és un dels aspectes que més em fixo al cinema. Els plànols, la llum, la composició d'imatges i la sequència de preses eren d'una gran qualitat. En segon lloc, sens dubte la interpretació dels actors. Dos d'ells van estar a gran altura. El paper del nen Arturo, interpretat pel Francesc Colomer, és fresc, creïble, i molt professional. Et quedes meravellat per la mirada d'aquest nen. I el veus creixent durant la pel·lícula, on assoleix l'excel·lència a l'aspecte melodramàtic. La seva mare, interpretada per Nora Navas, té una força i una calidesa interpretativa brutal. L'aspecte més millorable de la pel·lícula va ser al meu entendre la complexa trama, que l'hagués fet més senzilla i clara per a l'espectador, per no despistar-ho de la força dels personatges i l'ambient recreat.

Aquesta pel·lícula m'ha suggerit un parell de senzilles reflexions. D'una banda, veure com ha canviat aquest país en 70 anys. Hem de ser conscients d'això. Matar a gent per les seves idees polítiques i per la seva orientació sexual sembla impossible avui dia (a Espanya, doncs en altres països és una cosa encara real). Per als pessimistes, que sempre pensen que anem a pitjor, que analitzin aquests fets d'una manera objectiva. Hem millorat, i molt. D'altra banda, em va encantar veure una peli tan bona en català. Va ser un plaer veure que la cultura catalana pot produir sense complexos una pel·lícula d'aquest nivell. Crec que va ser un encert, com va dir la productora al rebre el premi, que els Premis Goya fossin tan generosos amb aquesta pel·lícula. Ho mereixia. Ja és hora que totes les cultures i llengües d'Espanya puguin expressar-se en tota la seva amplitud amb tota normalitat, incloent el cinema.